Lyrics: Eduard Dueñas
Music: Eduard Dueñas
A la meva finestra
només veig mosquits
(mosquits)
que em volen xuclar la sang
(la sang)
i jo només vull volar
volar ben alt per arribar
a una altra realitat.
T'ho voldria explicar
però no sé on estàs
no trobo les paraules
per a recordar.
No sé ni com et dius,
no sé res del passat,
ja no sé si em dius
mentires o veritats.
Fabrico frases però
no arriben enlloc
Sento com si les cames
em diguessin prou
Ja sé que no és per tant
i que estic per damunt
però no és divertit quan
sempre perds el joc
perds el joc
perds el joc
no és divertit
quan perds el joc
cada dia he de passar
per cada tonteria
eh
jo voldria aprendre
de tot el que diu
la gent de mi
no m'afecta el que diguis
sinó el que sents,
a vegades sento que
li parlo a les parets
a vegades penso que
si estic en el present
o si estic vivint en mi
però lluny de mi,
visc en una constant antítesi
Et vols casar amb mi?
Espero que si,
això que tinc a dins
només sortirà a la fi
a la fi del món o quan
jo salti del trampolí
està canviant el temps
i no em paro de moure
vaig començar sent una flor
i ara sóc un roure
em costa molt plorar
perquè estic fet de coure
vull que arribi el dia
que pari de ploure
A la meva finestra
només veig mosquits
(mosquits)
que em volen xuclar la sang
(la sang)
i jo només vull volar
volar ben alt per arribar
a una altra realitat.
T'ho voldria explicar
però no sé on estàs
no trobo les paraules
per a recordar.
No sé ni com et dius,
no sé res del passat,
ja no sé si em dius
mentires o veritats.
Fabrico frases però
no arriben enlloc
Sento com si les cames
em diguessin prou
Ja sé que no és per tant
i que estic per damunt
però no és divertit quan
sempre perds el joc
perds el joc
perds el joc
no és divertit
quan perds el joc
se dice que el juego
es para jugar
pero en el fondo
¿quién no busca ganar?
mucha competencia
y poco cooperar
y lo malo es que
el juego se hizo real
y nos olvidamos
de que es la verdad
caminando ciegos
por esta dualidad
la vida perdió
mucha sinceridad
y a la vez apestó
por tanta seriedad
veo mosquitos
chupando mi sangre
y no los puedo culpar
yo no los puedo culpar
si también desean ganar
se quieren alimentar
dime quien soy para juzgar
solo me queda aceptar
que soy luz y soy oscuridad
està canviant el temps
i no em paro de moure
vaig començar sent una flor
i ara sóc un roure
em costa molt plorar
perquè estic fet de coure
vull que arribi el dia
que pari de ploure
A la meva finestra
només veig mosquits
(mosquits)
que em volen xuclar la sang
(la sang)
i jo només vull volar
volar ben alt per arribar
a una altra realitat.
T'ho voldria explicar
però no sé on estàs
no trobo les paraules
per a recordar.
No sé ni com et dius,
no sé res del passat,
ja no sé si em dius
mentires o veritats.
Fabrico frases però
no arriben enlloc
Sento com si les cames
em diguéssin prou
Ja sé que no és per tant
i que estic per damunt
però no és divertit quan
sempre perds el joc
perds el joc
perds el joc
no es divertido
quan perds el joc
perder el juego