Pantalons bossuts, pírcing al nas, rastes al cap
Al casal fomenta com canviar les coses
Abandona la ruïna que li aporta el seu sofà
Sap aprofitar el màxim de les hores
Ella hippy, tendra no es perd cap concert d'ska
Només té temps per a pensar que la rescaten
Ha canviat sa enginyeria per aprendre català
Pregona sa llibertat de tot un poble
Han creuat mirades però mai no s'han atrevit
A canviar alguns versets i unes cassalles
Ell espera perquè arribe una data especial
I ha pensat que el 9 d'octubre és entranyable
Sepulcral silenci, respecte d'enamorats
A ulls externs de radicals els dictaminen
Per obviar algunes normes, per no creure en majestats
Perquè continuant igual no poden viure
I sols volen fugir de la misèria
D'una hipnòtica condemna capital
La coherència els ha ensenyat l'alternativa a tanta angoixa
Per no seguir el camí dels afectats
Per Sant Agustí ell comença a manifestar
Punys en alt perquè creu en un país lliure
Però no pot evitar alçar la vista per cercar
A eixa criatura que el seu cor ocupe
Ella no ha dormit tres nits pensant que hui el veurà
S'ha arreglat més que mai en la seua vida
I anit va escriure una nota sense aconseguir signar
Amb desig perquè sospite qui l'estima
Muixerangues i càntics per clamar
I ara al "Terra" perquè la nit és llarga
Refugiat de la resta ell repassa amb ansietat
Una història que siga com la somiada
Mitja nit, aigua a cànters i ací està
Ben mullada, no troba la vergonya
Ell l'abriga amb la senyera, ha subornat l'obscuritat
Per confessar-li que el seu cor fa temps que és d'ella
Per confessar-li que el seu cor fa temps que és d'ella
Per confessar-li que el seu cor fa temps que és d'ella